Ricard Vaccaro (1946 - 2016)

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home

CATALÀ DE L'ANY 2010

Correu electrònic Imprimeix PDF

2011 Realització de l'escultura per al premi Català de l'any 2010, que otorguen els lectors d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA.

catala01  Ricard Váccaro: "L'obra és un homenatge als premiats i al Mediterrani"

Català d'ascendència italiana, el seu avi era de Regio Calàbria i la seva àvia de Gràcia, Ricard Váccaro (Barcelona, 1946 ) ha dedicat tota la seva vida a l'art. Ho ha fet des de la docència, la política i la pràctica. Acaba d'entregar a Mollet del Vallès una escultura homenatge a Jordi Solé Tura i el 7 de juny presenta les seves últimes creacions a la Galeria Òscar Pàmies de Barcelona. Entre els dos esdeveniments ha elaborat l'obra amb què serà guardonat l'escollit Català de l'Any.

-La peça, de formes ondulades i color blau, recorda el Mediterrani. -El blau m'agrada molt i a més coincideix amb el color de la capçalera d'EL PERIÓDICO en català que aquest any celebra els 5.000 números. També és el Mediterrani que tant ens representa i ens omple. La forma de l'escultura és una onada que s'allarga, que no és més que la vida que puja i baixa, però que sempre ens porta a algun lloc, com als guardonats. L'obra és un homenatge a ells i al Mediterrani.

-És de polimetacrilat i basada en l'abstracció. ¿Són dos trets característics de la seva obra? -Treballo amb qualsevol material: acer, fusta, neoprè, guix, fang... El polimetacrilat m'encanta encara que hi hagi qui digui que no és noble. No hi estic d'acord. El material l'ennoblim les persones. Una espasa d'or per a mi és innoble. I l'abstracció em va venir donada. Un dia em vaig trobar que la figura d'un quadro havia desaparegut i vaig arribar a l'abstracció plena. Però amb el temps he tornat a una certa figuració.

-Fa pintura i escultura. ¿S'expressa igual en els dos gèneres? - Sí, tot i que de vegades per qüestions de traç prefereixo la pintura. Sobre la tela hi escric noms, paraules, coses que tenen significat per a la peça, també hi trasllado poemes. No es tracta tant de poder llegir-los com de la pinzellada. Una vegada ho vaig fer amb textos de Paul Auster, l'hi vaig comunicar per si hi havia problemes de copyright i li vaig enviar una tela. ¡No només em va contestar, sinó que em va convidar a casa seva on vaig veure que tenia el quadro penjat!

-Una cosa així li va passar amb l'escultura homenatge a Ernest Lluch. -La vaig regalar a la Facultat d'Econòmiques. És una peça que vaig fer per expressar el dolor que vaig sentir per l'atemptat que li va segar la vida. La meva especialitat no és escriure o sortir al carrer amb les armes, jo pinto i faig escultures. Em va passar el mateix davant la malaltia de Jordi Solé Tura. Vaig fer una peça en honor seu i algú l'hi va dir al seu fill, que va venir a veure-la en una exposició. L'he donat a la fundació que portarà el seu nom a Mollet.

-La política no és una cosa aliena a la seva trajectòria. -Vaig ser tres anys assessor de la Conselleria de Cultura amb Caterina Mieras. Durant aquest temps vaig deixar de pintar i exposar perquè em va semblar que era l'actitud més ètica i correcta.

-¿I què li sembla la poca presència d'artistes catalans actuals en les col·leccions públiques? -Només assessorava sobre exposicions d'art. El tema dels museus és complicat, si els col·leccionistes no tenen obra teva, és difícil ser a les institucions públiques, i a la inversa. És un peix que es mossega la cua. De totes maneres jo he anat sempre sol, no tinc ni galeria ni marxant. N'hi ha uns quants que som fora d'això. ¿Per què? No ho sé. ¿M'importa? En absolut.

-Té poca presència a les institucions, però molta escultura pública. -Sembla un contrasentit, però sí. La meva escultura s'aguanta estèticament perquè treballo molt l'espai on s'instal·larà, si hi viu gent o no, si és ampli o no¿. Hi vaig matí, tarda i nit, amb pluja i amb sol, i parlo amb els veïns per impregnar-me del lloc.

Read More

Premi al Català de l'Any, Polimetacrilat

 

PROPERA EXPOSICIÓ

ESPAI DE MEDITACIÓ
Instal·lació definitiva al vestíbul de l'Aula Magna de les Universitats de Filosofia i Geografia i Història de la UB, des del maig de 2017